• Para aquesta reforma s’ha proposat una inversió de mes de 100.000 €.
• Aquesta colaboración con l’ Ayuntamiento de “El Camp de Mirra”  va a continuar en 2014 con la restauració del casteill.

La directora general de Cultura, Marta Alonso, ha visitat les obres de consolidació i desenrunament dutes a terme per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport en el castell d’Almizra del Camp de Mirra, i ha presentat la nova actuació prevista per a enguany, ambdós actuacions sumen una inversió de més de 100.000 € per la Direcció General de Cultura.

Des de la Direcció General de Cultura estem treballant amb l’Ajuntament del Camp de Mirra per a millorar la visitabilitat tant del castell com del municipi, per a reforçar el seu atractiu turístic i cultural, ja que es tracta d’un dels enclavaments més importants de la província d’Alacant.

Es tracta d’un Bé d’Interés Cultural la importància del qual es deu no sols a la fortificació, sinó també que este lloc és de gran importància històrica perquè ací es va realitzar l’entrevista entre Jaume I i l’infant Alfonso de Castella que va donar lloc al tractat d’Almizra, que va posar fi a la contesa fronterera castellanoaragonesa al fixar definitivament la frontera. Este fet històric ha donat lloc al fet que la directora general Marta Alonso haja anunciat que “s’està ultimant l’informe per a iniciar la declaració com a Bé d’Interés Cultural del Lloc Històric Puig d’Almizra, que serà el primer Lloc Històric que es declare a la Comunitat Valenciana”.

Amb motiu dels estudis tècnics que s’estan duent a terme s’ha constatat que en el municipi hi ha una altra torre, i després de fer uns mesuraments i estudi dels acabats s’ha deduït que es tracta d’una torre cristiana posterior al tractat. No obstant això, al tractar-se d’una masia fortificada és també un Bé d’Interés Cultural i es procedirà a la seua inscripció en el Registre General de Béns d’Interés Cultural.

La intervenció realitzada en 2013 en el castell d’Almizra ha consistit en el desenrunament i consolidació de restes del traçat del castell en la zona nord, més pròxima a l’accés al recinte, a fi de permetre albirar la delimitació del perímetre ocult del recinte. Per a això s’ha realitzat el desenrunament manual de la zona que ha comptat en tot moment amb seguiment arqueològic, la qual cosa ha permés traure a la llum part del mur que posteriorment s’ha reconstruït amb les pedres recuperades en el desenrunament, i finalment s’ha rematat amb noves fàbriques amb la intenció de millorar la comprensió de l’edifici i acostar-lo al visitant.
Amb estes intervencions des de la Direcció General de Cultura de la Conselleria d’Educació Cultura i Esport es pretén col·laborar en la conservació del Patrimoni Cultural Valencià, ajudant als municipis a recuperar els edificis històrics que formen part del seu passat a fi de preservar-los i posar-los en valor perquè les generacions futures puguen continuar disfrutant i coneixent el nostre vast passat històric i cultural.

El castell d’Almizra
El castell es troba al sud-oest de la població sobre el turó de San Bartolomé. Junt amb el castell es troba una ermita consagrada a sant Bertomeu adossada a una torre defensiva cristiana. El castell domina tota l’àmplia vall del Vinalopó entre la serra de Beneixama i la serra d’Onil.

L’enclavament en què es troba evidencia una ocupació en època prehistòrica, en l’Edat de Bronze Antic/Mitjà, segons es desprén de l’estudi de les ceràmiques i de la indústria òssia apareguda durant les diferents campanyes arqueològiques i que després d’una fase d’abandó torna a estar ocupat a finals de l’època islàmica (segles XII-XIII) i es va convertir en una fortificació que pareix perdurar, amb certes transformacions, fins al segle XVI.

Els treballs arqueològics han deixat al descobert una part considerable del castell, destaquen un aljub en la zona Sud i unes estades situades al nord-est del castell que s’han identificat com a cel·les-sitges, es distingixen amb claredat unes huit cel·les. Estes estades tenen semblança amb altres castells datats en la primera mitat del segle XIII, i per als quals s’ha proposat una funcionalitat de graner col·lectiu relacionada amb l’aljama o comunitat llauradora local.